Poster 4: Maria Ibars Ibars

Title

Poster 4: Maria Ibars Ibars

Description

Sembla que la platja respiri, la mar imposa, les plantes somien. Tot el paisatge és viu.
Què et diu la nit que la llum del dia no et permet sentir?

Autor/a

Maria Ibars Ibars

Títol poema

Nocturnal

Any de publicació

1949

Obra en que s’emmarca

Poemes de penyamar

Text

Nocturnal

La mar té onatge trencat
que sembra de clapes l’aigua:
clapes albes que es sorollen
com viboretes amb ràbia.
Calla poruga la costa
sots la lluna groga i clara.
(La remor de les onades
sembla que la té humiliada.)
Els geranis s’eternitzen;
la vinya somnia i calla
i al gesmilers les flors, blanques,
semblen llumetes de plata.

Traducció

In der Nacht

Im Meer bricht eine Welle,
die das gefleckte Wasser ausstreut:
weiße Flecken, zischend,
wie kleine Vipern voller Zorn.
Ängstlich schweigt die Küste
unter dem gelben, klaren Mond.
(Das Getöse der Wellen
scheint sie zu beschämen.)
Die Geranien werden unsterblich;
der Weinberg träumt und schweigt
und die weißen Blüten des Jasmin
gleichen silbernen Lichtchen.

Traducció de

Theresa Klemm

Citation

“Poster 4: Maria Ibars Ibars,” Katalanische Poesie: Literarische Landschaften, accessed July 14, 2026, https://fdz.bib.uni-mannheim.de/katalanischepoesie/items/show/5.